L'artista (i escriptor) català Perejaume crearà una obra concebuda expressament per ser instal·lada a l'Espai Àgora de la fira del llibre (a l'aire lliure), que servirà de reclam de l'exposició Cultura catalana: singular i universal.
Obra de Perejaume.
Imatge i so de la paraula
paraula articulada pel vent en
una bandera. Elocució constant
de la paraula lletraventada sobre
un llenç. I visió, en pantalla,
de la llengua que ens respira.
Perejaume és artista i escriptor.
Vídeo
"Hi ha alguna cosa d'inexplicable davant aquesta paraula "paraula" que tremola de vida, de por i de goig a la plaça de la Fira de Frankfurt, alguna cosa que diu ella i jo no sabria expressar. Tant de bo poguéssim interpretar el so d'aquestes lletres que es pleguen al vent, potser que diuen alguna cosa significativa, alguna cosa concloent que ni jo ni la fira sencera no som capaços de dir. El fet és que la bandera-paraula es mou al seu vent, perquè no és l'aire de fora que respira sinó l'aire de la filmació. I, com si fos el seu vent la voluntat que determina uns sons i no uns altres, veiem la imatge i sentim l'àudio d'una paraula d'obediència no només personal sinó també col.lectiva que s'autoarticula i es plega no només de manera humana sinó també meterològica i territorial.
Perquè, videoinstal·lada a la plaça, la bandera perd tota escala i la pantalla, tant esdevé imatge de la llengua i l'escriptura senceres, com imatge pulmonar i més secreta de la llengua que ens respira i que ens ausculta individualment. També la diàfana balconada de l'edifici del Fòrum que dóna a la pantalla presenta el doble aspecte de llotja teatral, des d'on s'observa la filmació com un cortinatge que escenifica el so, que el dramatitza, i, alhora, l'aspecte de gran paladar que avista, a l'exterior, a la intempèrie, la paraula emesa. I és que, rere la balconada, a l'interior de la sala, hi ha pretesament exposat el patrimoni literari d'aquella llengua en què paraula es diu "paraula". I més enllà s'estén tot el context firaire de cultura, política i mercat en què la bandera-paraula s'inscriu. Aquesta és la cosa. Aleshores, veiem també la bandera com a expressió d'aquest context ple de vida humana i ple de mort humana, perquè, com en d'altres literatures, també els escriptors de la nostra literatura escrivim pels morts, som estris de la memòria, estris de l'oblit, estris de la inèrcia de l'obra dels morts. Escrivim de llegir els morts, parlem amb les paraules dels morts. Són, doncs, els morts que subministren tinta a la bandera. Però, a fora, a la plaça, la bandera sona, celebra i flameja perquè li és més estimada la vida que no tota la saviesa que du".
Perejaume