2 i 3 d'octubre (20.00 h). La canción de Margarita. Senza Tempo
4, 5 i 6 d'octubre (21.00 h). Bach, Mal Pelo
5 i 6 d'octubre (20.00 h). De Terrissa Raravis
9 i 10 d'octubre (20.00 h). Sólo por placer. Mudances
11, 12 i 13 d'octubre (21.00 h). Mi madre y yo, Sònia Gómez
12 i 13 d'octubre (20.00 h). Viatges a la felicitat. Producció TNC
14 d'octubre (21.00 h). Catalan Sounds. Cloenda del cicle de dansa amb l'actuació de Macaco. www.mousonturm.de
Senza Tempo. La Canción de Margarita.
Fa dues dècades que Inés Boza i Carles Mallol es van trobar a Granada. El 1990, establerts a Barcelona, debuten amb, Senza Tempo, la primera pedra d'una companyia que, treballant en la imprecisa frontera entre el teatre i la dansa, ha seduït l'audiència amb unes obres tenyides de poesia i de joc, d'humor i de sorpresa. Inspirant-se en la Margarida de Goethe, aquesta obra explora la memòria perduda de les nostres àvies, de les nostres mares, de les dones que han viscut i viuen entre l'amor i la guerra, entre la tradició i la modernitat, entre la foscor i la llum.
Una coproducció de Senza Tempo i Festival de Barcelona Grec 2006
Mal Pelo. Bach
Parlar estrictament de dansa seria, en el cas de Mal Pelo, limitar les possibilitats expressives d'una companyia que fa servir el cos per observar, per pensar, per reflexionar. Jugant amb diferents elements, la companyia de Maria Muñoz i Pep Ramis s'ha creat un espai en el món de la dansa contemporània amb els seus espectacles íntims, poètics, aparentment espontanis, intensament plàstics. A Bach l'espectador entra al taller de la coreògrafa i assisteix fascinat a la creació de l'obra. Sola damunt l'escenari, subtil i precisa, ballant amb una llibertat i un rigor emocionants, ara en silenci, ara amb el fons d'un preludi& Maria Muñoz en plena maduresa interpretativa.
Una producció de Mal Pelo amb la col·laboració del Teatre Lliure de Barcelona
Raravis/Andrés Corchero-Rosa Muñoz. De terrissa
Ell apareix. Ella apareix. Tots dos amb els seus abrics, el fred, els somnis. S'observen, es creuen, es toquen finalment, a vegades s'entenen. La terrissa, com algunes trobades escasses i privilegiades, resisteix al pas del temps. Andrés Corchero i Rosa Muñoz, dos dels coreògrafs més senzills i sincers del nostre temps, extraordinaris autors d'una obra curiosa i oberta, plantegen a De terrissa un diàleg entre dos cossos. Un diàleg aturat en un moment, en un silenci, en el temps, que fa possible que les coses i els cossos es transformin, s'intensifiquin, desapareguin. Admirats per la seva exploració de la poesia i el seu llenguatge innovador, on la dansa butoh es troba amb altres disciplines, Raravis demostra, amb De terrissa, perquè és una de les companyies més reconegudes.
Una producció de Raravis/Andrés Corchero-Rosa Muñoz amb la col·laboració d'Endansa i el Teatro Galán de Santiago de Compostela.
Àngels Margarit/Cia.Mudances. Solo por placer
Al Petit pensament plàcid número 1, Georges Perec va dir que els gats habiten les cases millor que els homes: fins i tot al més quadrat i horrible dels espais saben trobar un racó propici. Àngels Margarit, veterana ballarina, coreògrafa i pedagoga, parteix d'aquest pensament per desenvolupar un espectacle que parla de l'espai, que busca la relació entre allò que es veu i allò que s'escolta, entre l'instant i la distància. Un espectacle que, íntim i reflexiu, posa de manifest la tensió existent entre el plaer de ballar i el dolor de crear.
Una producció d'Àngels Margarit/Cia Mudances amb la col·laboració del Teatre Lliure Barcelona i de l'Ajuntament de Viladecans i ATRIUM-Viladecans (Barcelona).
Sònia Gómez. Mi madre y yo
Un espectacle de dansa? Una performance? Les dues coses a la vegada. Ja fa cinc anys que Sónia Gómez, formada a l'empar de la General Elèctrica i col·laboradora de La Carnicería Teatro de Rodrigo García o La Fura dels Baus, va fundar la seva pròpia companyia i va debutar amb una trilogia que és tota una declaració d'intencions: Yo estoy en el mundo porqué tiene que haber de todo, Yo no soy nadie pero me cago en tu puta madre, y Yo no hablo inglés pero a veces me lo paso bien. Tot en primera persona perquè el treball de Gómez és estrictament personal, autobiogràfic, un camí fet d'experiències, de moments petits, de quotidianitats irrellevants. Com les que descobreix quan comparteix un moment íntim amb la seva mare, les dues juntes, separades, properes, distants.
Una producció M.O.M/El Vivero amb l'ajut de l'INAEM-Ministerio de Cultura
Teatre Nacional de Catalunya. Viatges a la Felicitat
Cinc coreografies a partir d' El viatge a la felicitat, d'Eduard Punset.
Durant la passada dècada el Teatre Nacional de Catalunya ha obert les seves portes a les millors companyies de dansa del país. Ara, amb Viatges a la felicitat, el teatre fa un salt endavant i passa de mostrar dansa a produir-la. Inspirant-se en l'obra de Punset i coordinats per Sol Picó, un grup de ballarins format per Inés Boza, Germana Civera, Jordi Cortés, Thomas Noone i Montse Sánchez, reflexiona sobre què és la felicitat i quina és la influència que té en les nostres vides. Cinc coreografies per trobar la felicitat en les emocions, en el cos.
Una producció del Teatre Nacional de Catalunya
Concert de cloenda, Macaco. Ingravitto
Des de fa uns anys el món de la música gira de manera obstinada al voltant del concepte de mestissatge però, tal i com va dir el pensador polonès Jerzy Lec, un ha d'aprendre fins i tot les llengües inexistents. És per això que quan el 1997 Macaco va donar forma a El Mono Loco, ho va fer amb la convicció que de res no serveix barrejar músiques de diferents països si no s'entenen els contextos culturals on van néixer.
Enlloc com Frankfurt, on la cultura catalana es mostra al món, per recordar la importància d'aquest descobrir què hi ha a l'altra banda.
Publicat l'any 2006, Ingravitto és la demostració que l'intercanvi cultural només és possible a partir del coneixement de l'altre.